fisioteràpia i osteopatia
Noema Pérez col.4598
La FISIOTERÀPIA o teràpia física es caracteritza per buscar el desenvolupament adequat de les funcions que produeixen els sistemes del cos, on el seu bon o mal funcionament, repercuteix en la cinètica o moviment corporal humà. Intervé quan l'ésser humà ha perdut o es troba en risc de perdre o alterar de forma temporal o permanent l'adequat moviment i amb això les funcions físiques mitjançant l'ús de tècniques científicament demostrades.
L'OSTEOPATIA es basa en que tots els sistemes del cos treballen conjuntament, estan relacionats, i per tant els trastorns en un sistema poden afectar el funcionament dels altres. El tractament osteopàtic consisteix a tractar les disfuncions, la hipermobilitat o hipomobilitat que es puguin trobar a la columna vertebral, les articulacions, el sistema nerviós, el sistema muscular, les vísceres o el crani. Busca recuperar l'equilibri corporal perdut, reactivant els seus mecanismes d'autocuració amb diverses tècniques terapèutiques: manipulacions articulars, tècniques d'energia muscular, de mobilització, d'streching, funcionals... entre moltes altres. El tractament depèn d'una avaluació corporal completa, del tipus de lesió i del pacient. Cap tractament és igual a un altre i s'ha de seguir sempre un enfocament personal.
Depenent la part del cos en què se centren, hi ha diferents disciplines:
- Osteopatia articular: dedicada al restabliment de l'aparell múscul-esquelètic i de la postura, centrant-se en la columna vertebral.
- Osteopatia cranial: se centra en els problemes cranials i la seva influència en el Sistema nerviós central.
- Osteopatia visceral: Curació d'òrgans i vísceres, millorant la funció d'aquests mitjançant manipulació per aconseguir un millor reg sanguini.
TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES
Acupuntura/Punció seca. El mètode de Punció Seca (PS) amb agulles d'acupuntura va encaminat al tractament dels punts gallet. Els punts gallet són punts on un teixit muscular està més escurçat, de manera que no li arriben nutrients i, per tant, està hipersensible al tacte. A més pot donar un dolor irradiat a distància. La PS consisteix en l'ocupació de l'estímul mecànic mitjançant una agulla com a agent físic.
La finalitat és tractar aquesta zona de contractura màxima (punt gallet miofascial) mitjançant la introducció d'una agulla en aquest punt gallet. Això fa que el sistema nerviós central comenci un procés de regeneració d'aquest múscul danyat de manera que arriben més nutrients i, si la punció ha estat encertada, el múscul es relaxa en la seva totalitat i desapareixen símptomes com el dolor local i el dolor irradiat "seca".
Embenat neuro-muscular (ENM). El mètode de l’ENM implica embenar sobre els músculs abastant la resta d'estructures que ens interessi per tal d'assistir i disminuir les tensions que actuen sobre les estructures lesionades. Tots els embenats derivats de l’ENM es caracteritzen per permetre al pacient una mobilitat completa, alhora que reforcen l'articulació o múscul lesionat.
La segona modalitat de l’ENM (és l'embenat limfàtic) prevé el sobreús i ajuda a facilitar la circulació limfàtica 24 hores del dia. Aquesta segona modalitat està indicada sobretot en l'etapa aguda de la rehabilitació. Les tècniques correctives inclouen embenats amb propietats mecàniques, limfàtiques, analgèsiques, reeducatives i propioceptives i s'utilitzen tant per lligaments com per tendons, músculs, càpsules articulars, cicatrius, limfoedemes, etc. L’ENM es pot utilitzar conjuntament amb altres teràpies com la crioteràpia, hidroteràpia, massatge i estimulació elèctrica entre altres. L’ENM actua en l'activació del sistema neurològic, el sistema processador de la informació propioceptiva i en el sistema circulatori. El sistema múscul/esquelètic no només actua en els moviments del cos sinó que també té part d'actuació en la circulació sanguínia i limfàtica, a la temperatura corporal, etc . Per tant, una afectació en els músculs afecta diversos sistemes. D'aquí la importància de tractar el múscul amb l'objectiu que recuperi promptament i de la manera més completa possible, la seva funcionalitat per secundàriament activar el propi procés d'autocuració del cos.